#ElVoluntariatMouSBD

L’Ajuntament de Sabadell organitza enguany la primera Setmana del Voluntariat , amb tot un ventall d’activitats obertes als voluntaris i voluntàries, a les entitats i a tota la ciutadania, amb l’objectiu de promocionar, sensibilitzar i fer més visible la tasca que desenvolupen tant el voluntariat com les entitats.

Des de l'Esquitx volem aprofitar per posar en valor la força del voluntariat. En aquesta entrada trobareu l'experiència de la voluntària més gran i la més petita, elles són l'exemple de servei, de solidaritat i de compromís com tants altres que col·laboren amb nosaltres.

Volem donar les gràcies a tantes persones que cada setmana dediquen part del seu temps i del seu talent als altres. Mil Gràcies.


Tinc temps. Tinc temps i puc disposar-ne com vulgui. Miro al voltant meu i veig persones que necessiten ajuda. La difícil situació en què es troben, un dia podria ser la meva. Tinc por i com a protecció, treballo per a elles. Això no és Voluntariat, és dependència del temor. Quan algú pateix, tinc un pensament terrible: -Quina sort que no m'ha tocat a mi! El remordiment em porta a proporcionar-li ajuda. Això no és Voluntariat. És una autopenitència. Sé que hi ha la llei de la compensació: si jo dono, se'm retornarà doblat. Això no és Voluntariat. És una inversió. Em van educar inculcant-me la idea de compartir, i ho feia, sense preguntar-me si, veritablement, era el que jo volia fer. Això, no és Voluntariat. És buscar una aprovació. Tinc temps i puc disposar-ne com vulgui. No em sento culpable d'estar bé. També he après que no necessito fer cap inversió, en tinc prou amb el que tinc. I finalment, no depenc del què altres em diguin el que he de fer. M'he adonat que puc escollir entre donar o no donar, que si em solidaritzo, és per recórrer junts un tros de camí, i descobreixo l'amor i el plaer de compartir. Això és fer Voluntariat: allargar les mans sense esperar cap retribució, perquè ho vull fer, perquè disposo del meu temps com vull i ho vull així.

Mª Rosa Pi Piqué



Porto un any i uns mesos com a voluntària a l’associació Esquitx i és curiós que diverses persones de diferents entorns m’acabin preguntant sempre el mateix:
Per què ets voluntària si no et paguen?
La resposta és simple: perquè m’agrada, sento ser tan egoista.


La meva experiència a l’Esquitx ha sigut si més no, agradable. És bonic arribar al local cada dimarts i dijous i veure que els nens amb qui treballes et volen veure i només entrar et donen part de la seva estima convertida en una forta abraçada. Estar a l’Esquitx m’ha obert els ulls. Des de que hi vaig entrar he pogut veure que no tots els entorns són com nosaltres els coneixem, que sempre hi ha més perspectives. He pogut conèixer altres cultures i maneres de veure el món a través dels ulls d’un infant. També és grat sentir que el treball que faig allà el posen en pràctica, veure que quan els ensenyo alguna manera diferent de fer un exercici perquè els sembli més senzill l’acaben utilitzant per fer d’altres i els surt bé i, el més important, estan contents i orgullosos de la feina que han fet.

Quan surto del local em sento satisfeta, completa. Crec que fer de voluntària m’ha fet veure que ser altruista és un estil de vida, que ajudar a altres persones em fa sentir millor amb mi mateixa i que el temps que inverteixo en aquestes ajudes és agraït i no en va.

En definitiva, espero que tot aquell qui llegeixi aquest escrit pugui veure que ser voluntari va més allà de no guanyar diners. Crec que ser-ho aporta molt al món. És una manera de veure que hi ha diferents formes de treballar a part de la convencional. Perquè ser voluntari és aportar el teu granet de sorra per poder fer d’aquest món un millor, de posar tota la il·lusió per poder canviar-lo, entre tots.

Ainhoa Rodriguez



Finalment volem compartir un vídeo realitzat per la setmana del voluntariat, on participa la Karen Madrid, voluntària de l'Esquitx.


 


widget desarrollado por Disqus