Fa uns dies l’Ajuntament de Sabadell, en concret la regidoria d’Acció Social (abans Serveis Socials) va presentar el document “prediagnòstic” de la tendència social a Sabadell.
Es tracta del document previ per a l’elaboració del Pla Estratègic d’Acció Social de la nostra ciutat, que tindrà una durada de 10 anys, amb la intencionalitat de que tot plegat vagi més enllà del mandat polític.
Es evident que per complir aquest desig del nou govern, caldrà un gran acord de totes les formacions polítiques o bé, una continuïtat de govern, almenys per les dues properes legislatures.
Aquest pla, vol trobar un mínim comú denominador i un ampli consens per definir les futures accions del govern local.
Un dels punts que considero més positius, és l’element participatiu i sobretot el fet de comptar amb el sector social de la ciutat.
D’aquesta manera, doncs, és va presentar aquest document a la Taula d’Acció Social i Consell de Discapacitats el passat 18 de febrer.
Moltes de les entitats presents a l’acte, formem part de la plataforma Vàlua (conjunt d’entitats sabadellenques considerades del Tercer Sector Social de la ciutat) i totes treballem per millorar la dignitat de les persones.
Pocs dies després, es va celebrar la Jornada d’emergència social, oberta a entitats i moviments socials.
Els espais de participació d’aquesta jornada, estan repartits en diferents comissions:
- Comissió política,
- Comissió de govern,
- Comissió tècnica interna i Entitats i moviments socials.
Una de les voluntats del nou govern és que aquest nou pla sigui viable, simplificat, de consens, participatiu, de llarga temporalitat, adaptable, concret i amb un impacte mesurable.
D’entrada les primeres intervencions de les entitats, son positives i de felicitació, suposo que tots i totes esperem una necessària reacció amb més inversió en les persones i accions per combatre amb més eficiència les desigualtats que actualment generen molta vulnerabilitat.
Una veu diferent, però constant i que he sentit en altres fòrums de participació:
“esta molt bé que actueu sobre l’emergència social però hi ha també un gruix important de persones que no estan en aquest llindar de la pobresa i que estan passant situacions molt difícils i reben poc suport”.
Aquesta apreciació es veu reforçada per la ponència, a càrrec de la Dra. Cristina Sánchez Miret (dins la Jornada Emergència Social), que parla amb contundència de com, en general , la classe mitja s’ha empobrit. Ens parla del procés d’empobriment, relacionat amb l’augment de l’atur, els desnonaments i els ajuts de subsistència.
La nova pobresa suposa el desmantellament de l’estat del benestar i té una estreta relació amb la pèrdua de la capacitat de redistribució de la riquesa per part dels governs, amb el retrocés del salari mitjà, la privatització de serveis públics i com no, una mala gestió i corrupció.
La Dra. Cristina, exposa que tot això passa en un context de bonança i que després ve la Crisis.
Tornant al document de “prediagnòstic”, hi ha dades que no esgarrifen perquè no som capaços de posar cara, ulls i noms.
Les dades sempre són quelcom fred, que emocionalment no remouen gaire les consciencies. Per això, caldrà que ens esforcem en transmetre el patiment de tanta gent a la nostra ciutat, per tal d’aconseguir la mobilització ciutadana.
Les dades demogràfiques ens parlen d’un sobre envelliment, amb una tendència de creixement d’aquesta variable.
La població infantil, a crescut gràcies a l’augment de la natalitat en població nou vinguda, tot i que hi ha un estancament degut a la reducció de nou vinguts.
L’atenció a la gent gran i persones amb discapacitat o dependència seran un dels grans reptes.
A les llars es constata que hi ha més diversitat, augmenten les llars monoparentals i augmenten les llars sense fills.
Respecte a l’ocupació, aquesta és més discontinua, augmenta l’atur de llarga durada i els salaris van a la baixa. Augmenten les situacions en que trobem més persones sense feina i sense prestació d’atur.
Continuant amb el document, també ens parla de les privacions i el risc de pobresa, al respecte, una de les frases que recull el document:
“Avui el rostre de la pobresa és el d’un menor.”
Des de l’Esquitx treballem per generar igualtat d’oportunitats als infants i joves, per tant, em centraré en aquesta part.
El document reconeix que Sabadell no inverteix suficient.
Una de les accions que vam fer a Sabadell, és una trobada conjunta de les entitats que treballem amb infància a la ciutat i que principalment formàvem part de la FEDAIA, una de les plataformes d’infància que aplega les entitats referents a Catalunya.
Una de les coses que vam demanar és més inversió en infància.
Crec que un pas important és reconèixer les mancances, a Catalunya s’inverteix 12 € de mitjana per cada 1000 habitants i a Sabadell tant sols 4 €.
Als centres oberts, un dels recursos que gestionem des de l’Esquitx, es pot treballar amb l’objectiu de proporcionar igualtat d’oportunitats i assolir l’èxit educatiu d’aquells infants que pateixen, en moltes ocasions, situacions de vulnerabilitat.
A Sabadell hi ha 6 Centres Oberts, gestionats principalment per entitats locals de base, que fan un treball al territori, en total hi ha 150 places municipals.
L’Esquitx, actualment gestiona 25 places de l’ajuntament, però gràcies a l’esforç que ha fet l’entitat, gestionem 69 places més de Centre Obert i també treballem amb adolescents.
Creiem que és important posar de manifest ,que entitats com la nostra, s’esforcen més enllà dels serveis que s’ofereixen i fem veritable acció social. Aquest estiu vam garantir que 90 infants i adolescents en situació de vulnerabilitat tinguessin casals d’estiu i menjador garantit, donant continuïtat a les beques menjadors. Així mateix, 45 infants van poder gaudir de 7 dies de colònies d’estiu.
Aquestes accions equilibren les desigualtats, que al meu entendre, no explica el document “prediagnòstic”, però tot i així, són molts els infants que no poden participar de les sortides i colònies escolars. Molts infants es posen tristos per no poder compartir amb els seus companys aquesta gran experiència. També es troben amb la impossibilitat de participar en activitats de lleure als propis centres, com poden ser l’esport.
Si no fos per Pandora(F.Idea), l’Esquitx, l’ Assoc.Esportiva Can Dèu i la Margarida Bedós, Sabadell atendria només 150 infants. Gràcies a aquestes entitats de base, arribem a molt més, perquè no ens quedem indiferents davant les desigualtats, tenim capacitat d’implicar a la societat civil i anar més enllà.
I és per aquest motiu que reivindico que aquest nou govern, té l’oportunitat d’apostar pel tercer sector local i evidentment, comptar amb grans entitats que són necessàries quan les petites no arribem a altres territoris, perquè si no cuidem les entitats locals i apostem per fer-les créixer, estem corrent el risc de convertir el Tercer Sector en un proveïdor de “serveis”, en detriment de la seva veritable funció d’acció social transformadora.
Es per aquest motiu, que convido a no tancar-nos a Sabadell, perquè hi ha molt bones experiències fora de Sabadell, però no perdem l’oportunitat de fer fort el teixit de la ciutat perquè son les entitats de la ciutat les que em arribat fins aquí i les que amb molt esforç em parat el gran cop.
Ara toca ser eficients, exigir-nos molt i arribar a una estratègia que ens permeti reduir les desigualtats, amb els pocs recursos, amb les poques competències i evidentment amb tot el talent que existeix en aquesta ciutat i fora d’ella.
Sergi Asensio